Friday, May 02, 2008

Restriccions d'aigua

[Publicado en La Vanguardia el 1/V/2008]
(Al final tradución al castellano)

Sort hem tingut la majoria dels catalans, quasi les tres quartes parts de la població, els qui podem patir restriccions d’aigua, que aquest assumpte s’hagués de resoldre al Congrés dels Diputats, atesa la incapacitat dels partits pròpiament catalans per prendre una decisió en un moment de crisi. El seu entercament a no voler entendre el resultat de les urnes a les darreres eleccions ni saber com redreçar el seu discurs pel futur els fa impotents per trobar el seu nord i, de retruc, els fa inservibles per gestionar el país.
L’espectacle donat al Congrés pels representants del nacionalisme català ha deixat palès que la insolidaritat del poble català envers si mateix en aquesta qüestió de l’aigua comença en els partits polítics, que són els primers obligats a cohesionar el país. ¿Com podem esperar solidaritat entre els territoris si els nostres partits polítics afavoreixen la seva desunió en un tema tan rellevant? Com podem demanar la solidaritat de la resta d’Espanya si els nostres polítics es comporten com ho estan fent en aquesta crisi de l’aigua? I ho van posar de manifest a tot el país. Dels 335 vots emesos al Congrés, el 95% van ser a favor de l’optimització dels cabals de l’Ebre per reassignació conjuntural (transvasament); CiU i ERC es van abstenir. El bipartidisme de què es queixen ens ha donat l’aigua, esclafant la desorientació i manca de coherència d’aquests partits nacionalistes; ens han fet avergonyir als catalans, però ho tindrem present ens properes eleccions.


Restricciones de agua
Hemos tenido suerte la mayoría de los catalanes, casi las tres cuartas partes de la población, los que podemos padecer las restricciones de agua, que este asunto se tuviese que resolver en el Congreso de los Diputados, dada la incapacidad de los partidos propiamente catalanes para tomar una decisión en un momento de crisis. Su terquedad por no querer entender el resultado de las urnas en las últimas elecciones ni saber cómo enderezar su discurso para el futuro los hace impotentes para encontrar su norte y, de rebote, los hace inservibles para gestionar el país.

El espectáculo dado en el Congreso por los representantes del nacionalismo catalán ha puesto al descubierto que la insolidaridad del pueblo catalán consigo mismo en esta cuestión del agua empieza en los partidos políticos, que son los primeros obligados a cohesionar el país. ¿Cómo podemos esperar solidaridad entre los territorios si nuestros partidos políticos favorecen su desunión en un tema tan relevante? ¿Cómo podemos pedir solidaridad al resto de España si nuestros políticos se comportan como lo están haciendo en esta crisis del agua? Y lo pusieron de manifiesto a todo el país. De los 335 votos emitidos en el Congreso, el 95% fueron a favor de la optimización de los caudales del Ebro para reasignación coyuntural (trasvase); CiU y ERC se abstuvieron. El bipartidismo del que se quejan nos ha dado el agua, aplastando la desorientación y falta de coherencia de estos partidos nacionalistas; nos han hecho avergonzar a los catalanes, pero lo tendremos presente en próximas elecciones.